xicones de got i navalla
La representació del cos de la dona ha estat sempre una constant durant tota la història de l'art.Des dels antics grecs, ¬en la seua búsqueda d'idealització del cos humଠfins a la més absoluta modernitat, passant per totes les èpoques i tendències.
Després d'una llarga època (un mil.leni I mig), tancada a tota imaginació que sen eixira dels canons establerts pel cristianisme més ortodox, el Renaiximent torna a col.locar el cos humà al centre de l'univers, i l'home torna a mirar les belleses que l'envolten i intenta representar_les. Boticcelli i altres metaforitzen elements naturals en forma de dona i és utilitzada com a deesa i altres personatges mitològics.
El Manierisme utilitza la dona com a personatge que encaixa perfectament en la representació del capritx, i la seua delicadesa és portada als llímits en la reproducció dels personatges que encarna.
El Barroc, juga, mitjançant llums i ombres amb el cos de la dona nua ensenyant_lo com a deesa i com a personatge idealitzat.
Delacroix l'ensenya en l'epoca de la raó com a guia del poble, mentre David ens la mostra amb tota la seua intel.ligència i hermosura.
Baixa del cel a la terra en la segona part del segle XIX amb els banys turcs de Ingres. I és Manet qui desmitifica eixa figura idílica de la dona nua en portar_la fora de context.
Degás ens fa entrar en la seua intimitat, i a partir d'ací el cos de la dona és estudi en totes les avantguardes i post_avanguardes.
En totes les facultats de Belles Arts tenen el cos nu de la dona com a element a resoldre en diverses assignatures de dibuix, pintura i escultura, així com noves tendències de fotografia i vídeo.
XICONES DE GOT I NAVALLA és un intent d'experimentació en la representació del cos de la dona des de la utilització d'uns elements, tant d'estos temps que corren, com són els materials de desfet. Intenten parlar de retrat sense rostre, de quotidianeïtat i d'erotisme, a partir de la búsqueda de nous materials pel "collage" que poden ensenyar amagant, tal com fa la seda i tal com ha fet de sempre el mateix erotisme.
Copyright © 2004 javier pérez vaquer. Todos los Derechos Reservados.
arte neoinformalismo collage retratos alicante valencia
