habitacles i catxuperes
La nit ens lleva la solemnitat del paisatge fins el matí següent, i els humans tornem al nostre raconet. Si conduïm de nit tan sols veiem les llums del nostre vehicle, i en viatges llargs es dormim. Al contrari que el dia, obviem el paisatge perquè els nostres ulls no el veuen. Les ombres ens confonen en penombres i les siluetes juguen amb la nostra imaginació. El paisatge nocturn ens fa suggerir molt més que el diürn, les escasses llums artificials generen ombres molt més grans que elles. Ens recorden que no estem en el nostre lloc, i ens ensenyen allò que, al mateix temps, ens estàn amagant.
Les casetes abandonades també dormen de nit en la cambra fosca del paisatge, i senten la nostra indiferència en vore les llums dels cotxes passar. Les casetes de pedra vella, de tan sols una entrada de fusta també vella, sense més respirall ni més claredat que la porta quan està oberta, també ens suggereixen més que un palau, més que una mansió "roccoccó" en tots els seus racons i balustrades, persisnes i cristaleres, i adorns i més adorns.
Les casetes humils de camp, mínima expressió d'un refugi a la plutja, des de la seua simplesa, s'integren perfectament en el paisatge que les envolta.
HABITACLES I CATXUPERES vol, plàsticament emmarcar en un rectangle, una caseta també rectangular; pel que la composició sempre té concentricitat. Els materials que s'integren en elles són, normalment, desfets de portes i objectes vells, parts de coses que podrien contar moltes històries sobre el seu tema si parlaren.
Les casetes velles I oblidades en la foscor de la nit també es mareixien ser protagonistes.
Copyright © 2004 javier pérez vaquer. Todos los Derechos Reservados.
arte neoinformalismo collage retratos alicante valencia
